Què és el propòsit de vida? I per què parlem d’aquest tema?
El propòsit de vida es refereix a l’objectiu del rumb de cadascú.
Naixem, creixem i ens fem grans. Pel camí de la nostra existència comencem a pensar en què volem ser en edat adulta. I, com sabem si és el nostre camí correcte? Com sabem si és l’encertat per la nostra ànima? En aquests temps, cada vegada ens costa més intuir si la trajectòria que hem decidit recórrer és el que fa per a nosaltres. Crec que ens preocupem massa dels diners i de com aconseguir-los doncs, ens desviem de la ruta.
Que és el primer que la majoria dels éssers humans pensen? Necessito pagar les factures, necessito arribar a final de mes, necessito això i allò!
Aquest necessitar, acompanyat d’unes emocions de carència, és el que seguim atraient: experiències d’escassetat, just el que parlàvem en el darrere article (l’energia en la qual enfoco el meu pensament, creix i agafa forma: es materialitza).
Jo crec que la direcció és una altra. Hem de saber el que ens agrada i ens fa feliços. Hem de conèixer el nostre jo interior i saber el que li omple.
Està clar que si poguéssim aconseguir que fos la nostra feina el que més ens satisfà, seria fantàstic, però també podem tenir el nostre hobby i seguir amb una feina que ens doni de viure; també vam aprendre que de vegades no sempre el que volem és el que la nostra ànima va pactar abans de baixar a la Terra. En aquest cas, entren en joc l’acceptació, la comprensió i l’actitud.
Sempre tot té el seu recorregut i, si ho assimiles amb bona postura, la vida es transforma. Si no ho assimilem, tornem a començar fins que comprenem la lliçó.
Sempre dic que és més fàcil gastar diners i trobar a les estanteries dels supermercats tot la cosa material que satisfà les nostres exigències, però això d’entrar a dins nostre i treballar-nos, costa molt més del que pensem! Quantes vegades no volem treure temes per no plorar o tornar a patir dels records!
Com es reconeix, doncs, la justa direcció? Quan ens encaminem cap a un itinerari i, trobem pocs o cap obstacle, o tot se soluciona de manera suau, res és complicat i ens aporta benestar emocional, aquesta és la nostra via.
Això no vol dir que ha de ser per sempre, però pel temps que decidim seguir aquesta línia, serà el correcte, també perquè “per sempre” ja vam dir que no hi ha res.
L’ocupació que teniu us fa estar bé? Teniu tranquil·litat emocional i estabilitat general? Esteu satisfets amb els vostres treballs, sigui el que sigui? Si la resposta és sí, se us ha de felicitar perquè heu entès i apliqueu una bona filosofia de vida.
Si, per contra, us poseu tristos per les meves paraules i se us fa un nus a l’estómac, és el moment d’avaluar el vostre present i fer el possible per canviar el que no us agradi. Com? Podeu buscar una feina alternativa? Si és sí, endavant. Si és no, rumieu la manera de sortir de la vostra zona de confort, de buscar hobbies o solucions que us aportin estats d’alegria com ballar, anar al gimnàs, amb bicicleta, a córrer, estar amb amics i la multitud d’activitats que podeu fer, sempre, contemplant el vostre jo interior.
Hi ha un munt de solucions per cada cosa i persona. No busqueu excuses i poseu-vos “guerrers” fins a aconseguir el vostre equilibri, la vostra felicitat. Qui no ho fa és perquè no vol, no perquè no pot.
Crec que també és vàlid i útil que algú ens digui les coses com estan, perquè per estar bé, hem d’emergir de sentir-nos víctimes de tot: de la societat, de la família, dels amics, del cap, etc. Ja ni ha prou de sentir queixes i queixes diàries!
A tot trobarem una solució, menys a la mort. De tot ens en sortim! Busquem les nostres fortaleses i els nostres límits. Si ens posem objectius, aconseguirem el millor per a nosaltres. Aquesta és l’actitud per assolir la felicitat.
L’important no són els molts bitllets que podem tenir, sinó viure bé amb el que podem aconseguir amb la nostra capacitat de voluntat d’arribar tan lluny com volem.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.