Les preguntes que ens hem de fer són: «Sé qui soc? Sé quina és la meva essència? Conec el significat d’estar al planeta Terra? Per què estic aquí? D’on vinc? Cap a on vaig?»
Si creus que la vida és alguna cosa més del que la ciència ha explicat fins ara, estàs preparat per fer aquest gran pas.
Tu no trobes l’espiritualitat; és ella qui es presenta davant teu quan estàs preparat.
Es diu que el mestre arriba quan l’alumne està preparat.
Sempre ha estat una paraula tabú. Darrere seu, però, hi ha una explicació que va de la mà de la neurociència. No entenc, doncs, aquesta gran por.
Sí que entenc que l’ésser humà, amb l’evolució econòmica, hagi posat per davant de la salut integral el seu ego desequilibrat i les ganes de fer diners per comprar allò que creu que són comoditats. A tot se li ha posat un preu, un estatus, i això té més pes i importància que l’essència de les persones.
D’aquesta manera, només se’n poden beneficiar plenament uns quants que pertanyen al grup dels «afavorits», aquells que fan anar el sistema al seu gust. El més greu és que manipulen les persones, sobretot a nivell mediàtic, per baixar-los tant l’autoestima i conduir-les cap a on els interessa.
Això només ens porta a tenir la societat actual en què vivim.
S’han creat robots i persones que només pensen a fer diners, a tenir objectes materials i a alimentar el consumisme; si no, sembla que no tens «flow», com es diu ara.
Tot és imatge, tot és aparentar.
Què hem d’aparentar? Què hem de demostrar?
I la pregunta més contundent és: «Ets feliç?» La teva riquesa exterior t’aporta la felicitat desitjada?
Les xarxes són plenes d’una felicitat fictícia, d’utopia, de tot allò que creiem que una persona ha d’assolir per ser feliç.
Les malalties parlen intrínsecament de la nostra infelicitat. El cos humà no entén les paraules. Té un codi meravellós que s’expressa energèticament.
Podem fer bona cara per fora, però què passa amb el nostre interior?
Per què sempre ens amaguem darrere d’una façana que, quan es desmunta, aporta tristesa, buit i malalties?
Quantes vegades has tancat la porta de casa teva i has plorat? Quantes vegades t’has sentit inútil, fora de lloc, frustrat, sense rumb, sense ganes de viure?
És trist, tot això.
Per fabricar serotonina, l’hormona de la felicitat, hem de sentir-nos bé la major part del temps. Hem de compartir temps amb altres éssers humans. Hem de riure, estar a l’aire lliure, fer exercici, cantar i ballar. Hem de fer allò que ens vingui de gust sempre que puguem. Alimentar-nos bé. I aplicar bons valors a la nostra vida: amor, empatia, tolerància, compassió, perdó i tots aquells valors que no es poden comprar amb diners. Que curiós!
Si, a més, tenim autoestima, ens sentim mereixedors i ajudem els altres —i això també ens ajuda a mantenir una bona postura corporal—, reforcem la nostra part emocional i energètica.
I què dir dels pensaments? Sempre vivim en el passat o en el futur. El passat ens recorda la «culpa» per haver fet «malament» alguna cosa, i el futur ens fa preocupar-nos per fets que ni tan sols sabem si passaran.
Què passa amb viure en el present?
Aquí és l’únic moment en què realment estem bé.
La nostra ànima, a cada vida, tria molts camins. Sempre baixem a la Terra amb un paper nou, perquè estem en constant evolució i no recordem les vides anteriors. Aquesta és una part del joc.
Quan ens llevem al matí, què tal si ens posem unes ulleres màgiques per començar a canviar els nostres primers pensaments, paraules i sentiments?
Si estic acostumat a dir: «A veure avui per on cauen les males cares!», què tal si ho canvio per: «Avui és un dia espectacular!»?
En lloc de dir «ufff», per què no ho substitueixo per «gràcies perquè estic viu»?
Cada malaltia té un significat emocional. Cada una expressa que hi ha un òrgan o una part interna de nosaltres que necessita ser escoltada.
Cada malaltia és una fuga d’energia, aquella energia que hem perdut per falta d’amor, per falta de presència en l’aquí i ara, per desconnexió amb la Divinitat, amb el Tot.
Estàs disposat a escoltar el teu cos i, per fi, fer cas de les seves necessitats, de les necessitats del teu nen interior?
AMA’T, RESPECTA’T, ESCOLTA’T. No és egoisme, és amor propi.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a despertemjunts@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio, amb emissió quinzenal, els dimecres a les 20 h.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable dels escrits, idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.