Aquesta setmana sento que el meu cor està enfocat en una notícia que ha arribat a moltes cases: la història de Noelia, una ànima que ha volgut deixar el Planeta Terra amb una decisió ferma, però crec que també amb ràbia.
Just avui, 26 de març, el dia que s’ha marcat el seu traspàs terrenal, he escoltat la seva entrevista, breu però potent.
Les opinions, òbviament, són diverses i respectables, tot i que, com sempre dic, fins que no passes per una situació, no la pots entendre.
Parlant de la Noelia, també faig un incís en una altra notícia d’avui que hi té molt a veure.
A la Sra. Dora Santamaria, presidenta de l’Associació Famílies i Salut Mental de Girona i Comarques, també li dediquen un espai al diari. Hi explica la importància de donar suport a les famílies amb «problemes» de salut mental, que fins ara eren invisibles.
També em fixo especialment quan diu: «S’intenta entendre què està passant; mentrestant, es busquen respostes que no sempre arriben».
La meva ànima m’ha fet parar i fer una pausa amb mi mateixa, buscant, una altra vegada, la manera d’encaixar el món.
He tornat enrere, abans de conèixer la Lina.
Quan era petita, veia el món molt gran, massa per a mi: un espai infinit i jo, un cos i una ment tan limitats per la societat que em sentia incompresa. No estava còmoda amb tot el que m’envoltava.
Tot i ser una situació molt diferent de l’actual, per a mi la gent ja vivia com robots, sense passió, sense viure ni sentir la vida.
Jo tenia —i tinc— una família present, tot i que la part emocional anava coixa per les experiències vitals dels meus esplèndids pares.
Però també tenia una passió que em feia bategar el cor i que m’ajudava a canalitzar les emocions «negatives».
I tenia força i integritat que venien dels patrons dels meus pares, tal com la meva ànima va triar.
I, en conèixer la Lina, vaig veure la llum al final del túnel. El món, de veritat, es va obrir davant meu.
Però, en el mateix moment de voler-ho compartir —perquè tothom sabés de la nostra essència i del món fantàstic al qual pertanyem—, la societat em va apartar, em va etiquetar i em va tancar portes.
Era jo també Noelia. Avui en dia, quantes persones ho són? Quasi totes.
Una cosa és aparentar a la xarxa, i una altra és anar a dormir amb la consciència tranquil·la… i poder dormir.
Llegeixo la frase de la Sra. Santamaria i la meva afirmació és clara: hi ha gent que volia i vol ajudar l’ésser humà a despertar, però se li tanquen les portes.
Per què teniu tanta por? Per què us espanta mirar cap endins, si és l’única manera de sanar?
És que avui a la Terra hi ha algú que no tingui el que anomeneu «problemes»?
El món invisible és la solució. Sentir-nos part d’un tot, com deia Einstein. Som una part del tot; d’aquí la paraula «holístic».
Som pols d’estrelles. Som la Font Primera. Som Déu. Perquè tot està unit, tot és UN.
I si jo soc tu, i tu ets jo, com puc fer-te mal, si me n’estic fent a mi mateixa?
Soc aquí per seguir fent «Despertem Junts», el crit de la meva ànima, que vol donar veu a totes aquelles persones que no tenen el valor d’expressar-se.
Ho faig per ajudar totes les Noelies que només necessiten amor, abraçades, paraules dolces, manyagues, mirades còmplices, suport, força i equilibri psicoemocional.
Perquè, recordeu: quan un nen té «problemes» i l’etiqueten, primer cal recordar que va triar els pares pel seu camí de vida i, per tant, analitzem i cuidem també els pares.
Totes les persones naixem sanes (segons el camí que es tria), equilibrades i amb el record de qui som.
En els nostres primers set anys de vida ens formem i adquirim patrons i creences que donen forma al nostre sistema biològic, al nostre caràcter i a la nostra manera de ser, veure i viure la vida.
Soc partidària d’educar els adults per sanar i, així, criar nens i joves equilibrats: els futurs adults de demà.
Com diuen els catalans, tot això ho puc dir més alt, però no més clar.
Si canvies les ulleres amb què veus el món i obres la ment al que som de veritat —d’on venim, què fem aquí i cap a on anem—, recuperarem la HUMANITAT que el món tant necessita.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio, amb emissió quinzenal, els dimecres a les 20 h. Més informació sobre el programa i altres activitats a Natalina des de 1985.
Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable dels escrits, idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.