A vegades, no sé si us passa a vosaltres també, m’envaeix una sensació de buit.
Passen els minuts i escolto el silenci. Aparentment, al meu voltant no es mou res.
És aquí, quan sembla que no passa res, és quan passen moltes coses! Com explicar-ho?
Una calma immensa m’acompanya. És un goig passar aquest moment!
Començo una respiració lenta i plena d’emoció. Sentir: «ara toca això». Com em sento d’afortunada que ara toqui això!
Tenir un caràcter que s’adapti a les necessitats és el millor. Canviem de marxa en funció del que requereix el moment.
Saber controlar-se. Evitar arribar als crits, mantenir un to ferm i seré. Sentir calma interior. Respirar profundament cada vegada que voldries esclatar.
Treure carisma, força, rapidesa i energia quan de veritat la vida ens ho demana!
Normalment fem al revés. Ens pot l’enfadament i els crits. No és normal mantenir una actitud «positiva», calmada i serena.
Això és el que espatlla tot el que sempre ens proposem, sense mantenir-ho.
Volem deixar de contestar malament, de ser jutjats malament, de ferir els altres amb el nostre comportament inadequat, però mai posem en pràctica la teoria.
Tothom demana una pastilla miraculosa. Aquesta pastilla és la que tu produeixes! Només has d’agafar l’hàbit. L’hàbit del teu control interior.
Sempre volem controlar el món exterior: la feina, la parella, tots i tot.
Què tal començar per nosaltres?
Fa poc, vaig demanar a un lloc públic que m’ajudessin a divulgar el que proposo en els meus articles i programa ràdio, per tal que tothom pugui beneficiar-se dels meus consells.
Em van contestar amablement que no tinc titulació per parlar de segons quines coses i que toco temes un xic delicats que poden portar «problemes».
El meu cor, durant un moment, s’ha enfadat. Després ha sagnat un xic, ho admeto.
Però a la fi he dit: «he de respectar els temps de tothom. Segurament el meu camí és un altre».
M’he posat música dolça i terapèutica, he respirat profundament i he transmutat tot aquesta circumstància, per a mi desagradable, en el meu article setmanal.
Aquest escrit és per a recordar que passem per molts moments i que són molt variats.
No sempre són agradables, però, si respirem i acceptem la vida, amb el temps ens manifestarà les millors raons del perquè va passar tot el que va passar. I sempre és el millor per a nosaltres.
Com que he après a transformar els moments desagradables, simplement, he arribat a entendre que continuar amb aquest malestar era una lluita inútil que només em perjudicava a mi mateixa.
I que, si jo em canvio les ulleres que faig servir per veure la vida, tot canviarà.
I, també, sempre recordo que el que és per a mi ningú m’ho pot treure.
I si no ha de ser, alguna ensenyança n’obtindré.
Gràcies a tots per compartir la vostra vida amb la meva. I gràcies a tots els moments de la meva vida per haver fet de mi la persona que soc ara.

També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
I no us perdeu el nostre programa de ràdio, amb emissió quinzenal, els dimecres a les 20 h. Més informació sobre el programa i altres activitats a Natalina des de 1985.

Pestillo Grimaldi
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

