Resum de les 26es Jornades d’Economia de S’Agaró

Us oferim un resum de diverses intervencions que han tingut lloc entre divendres i dissabte a les XXVI Jornades d’Economia de S’Agaró

El vicepresident del Banc Central Europeu diu que els nous rebrots i variants tindran un efecte “més limitat” en l’economia que al 2020

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, va assegurar divendres que els nous rebrots de coronavirus i l’aparició de noves variants tindran un efecte “més limitat” en l’economia que l’any 2020 gràcies a la vacuna. En la seva intervenció a les jornades, i coincidint amb una jornada de fortes pèrdues en els mercats, De Guindos ha dit que és “relativament optimista” sobre la sortida de la crisi.

Amb tot, el vicepresident del BCE ha admès que hi ha “un nivell elevadíssim d’incertesa” a l’hora de fer previsions macroeconòmiques, especialment pel que fa a la inflació. De Guindos ha dit que les noves variants i, sobretot, els “colls d’ampolla” en la indústria, poden afectar les economies, però “no serà en absolut equiparable amb el que va passar fa any i mig”.

El vicepresident del BCE ha fet aquestes declaracions durant una taula de debat on també han participat Anna Balletbò, presidenta del FIOP, Josep Lluis Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya, Jordi Juan, director de ‘La Vanguardia’.

El vicepresident del BCE ha defensat durant el debat que la recuperació econòmica a l’eurozona “és una realitat”, tot i que en el quart trimestre “ha perdut una mica de dinamisme”.

Els motius que, segons De Guindos, provoquen aquesta desacceleració són els colls d’ampolla, els problemes de subministraments i logístics, els costos de l’energia; i l’acceleració de la inflació, que ja és al 4%. Però segons ell, tots aquests factors “per definició són transitoris”. El problema ha admès, és que les restriccions en l’oferta durin més del previst i que això desboqui la inflació.

“Ara és especialment complicat intentar avançar què passarà en el futur”, ha dit el vicepresident del BCE.

En tot cas, De Guindos ha reiterat el que ja va avançar recentment: que l’economia de l’eurozona té certs “riscos” a mitjà termini derivats, entre d’altres, de l’augment del preu de l’habitatge.

El vicepresident del BCE ha dit que Frankfurt “continuarà amb el suport” actual, i ha destacat la diferència d’actitud entre aquesta crisi –que ha descrit com un “meteorit”, i la del 2018.

De Guindos ha dit que els estímuls s’aniran retirant, però perquè està “convençut” que se superarà la pandèmia i les mesures de política monetària que caldran ja no seran “d’emergència, sinó ajustades a una situació de normalitat”.

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, Josep Lluís Bonet, ha dit que si bé hi ha recuperació econòmica, aquesta “no és completa”. “Els polítics han d’anar amb compte i ser prudents, no fer coses que puguin perjudicar el motor de l’economia, les empreses”, ha afirmat.

Bonet, que ha parlat de la reforma laboral o de les pensions, ha dit que “no és el moment” de “trencar els veritables escuts socials”, que considera que són les empreses.

El president de la Cambra també s’ha referit a la necessitat d’implicar les pimes en els fons europeus, i ha dit que la institució està al servei de qui calgui per ajudar a fer arribar aquests diners al teixit empresarial.

El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, també ha defensat la reforma laboral impulsada pel govern del PP i ha assegurat que va fer guanyar competitivitat a l’Estat. En aquest sentit, De Guindos ha recordat que hi ha dues causes que van explicar que a partir del 2013 Espanya creixés per damunt la mitjana. “En primer lloc, el sanejament de la banca i les antigues caixes d’estalvi; i, en segon lloc, la competitivitat, on va tenir molt a veure la reforma laboral”, ha assegurat De Guindos, que era ministre d’Economia quan es va aprovar.

El vicepresident del BCE ha admès, això sí, que tot “és perfectible” i hi pot haver “aspectes que es poden millorar”.”Però la dinàmica ha estat positiva d’ençà que es va aprovar la reforma laboral; teníem un 27% d’atur i ara està al 14%”, ha concretat Luis de Guindos.

El governador del Banc d’Espanya avisa que encara hi ha moltes incerteses tot i les mostres de recuperació de l’economia

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va advertir divendres que, tot i que hi ha indicadors com la creació d’ocupació i les dades d’afiliació que apunten a la recuperació econòmica, encara hi ha nombroses incerteses. De Cos ha recordat que davant aquest “to optimista” l’economia espanyola es troba 6,6 punts per sota dels nivells anteriors, mentre que les altres economies europees s’han recuperat més ràpidament.

De Cos, que ha participat en la sessió ‘Reptes fiscals, monetaris i financers” de la Trobada d’Economia de s’Agaró, també ha proposat “repartir la pèrdua” del poder adquisitiu amb l’augment de la inflació per evitar entrar en un “cercle viciós” traslladant als salaris tot l’increment de l’IPC. En la seva intervenció -al costat del president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri- De Cos ha enumerat algunes d’aquestes incerteses que poden marcar l’evolució de la recuperació de l’economia. S’ha referit, per exemple, a l’aparició de la nova variant sud-africana de la covid, de la qual es desconeix encara com és, “de rellevant i contagiosa”. De Cos, en línia amb el que havia expressat el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, minuts abans, ha dit que les economies cada cop s’han sabut adaptar millor a l’aparició de les onades de contagis.

Una altra incertesa a la qual s’ha referit el governador és l’evolució del turisme a l’Estat, que per a Espanya representa més del 12% del PIB. Ha augurat que aquest sector no es recuperarà fins al 2023 després que aquest any el nombre de turistes estrangers assolís el 20% respecte de 2019 i el 2022 ho faci en un 50%. També s’ha referit a la crisi de subministraments per un repunt de la demanda “molt fort” després de les restriccions.

Sobre l’augment de la inflació, el governador del Banc d’Espanya ha suggerit “repartir la pèrdua” del poder adquisitiu dels ciutadans entre aquests i les empreses. Segons ha pronosticat, si es trasllada tot l’increment a augmentar els salaris, es pot entrar en un “cercle viciós”. Per això, ha apostat per un “pacte de rendes” perquè una part sigui coberta pels marges empresarials, una altra pels salaris i una altra part per les administracions per ajudar els més vulnerables.

Sobre els fons europeus, De Cos creu que seran “fonamentals” per a la recuperació i ha dit que en la mesura que se’n faci un major ús també repercutirà en el creixement econòmic. Per la seva banda, el president de CaixaBank, José Ignacio Goirogolzarri, ha reivindicat el paper de les pimes. “Espanya és un país de pimes i la seva capacitat de transformació està lligada al fet que els fons arribin a les pimes” ha reivindicat.

A més, ha demanat que la gestió dels recursos europeus tinguin “poc pes burocràtic i una definició molt clara” i ha reivindicat el paper de la banca, ja que “pot jugar un paper molt important”.

Goirigolzarri també veu com un “repte extraordinari” dur a terme una reforma educativa per ajustar l’oferta formativa amb els requisits que demanden les empreses. En aquest sentit, ha destacat que una tercera part de la població no ha acabat l’ESO o que un 11% dels joves d’entre 19 i 25 anys ni estudien ni treballen (mig milió de persones) o que hi ha una tercera part dels desocupats que fa més d’un any que estan sense feina.

El president de CaixaBank també ha fet una crida a no “oblidar l’empresari”. “És qui canvia les regles de joc”, ha dit Goirigolzarri, que també ha demanat a les administracions que creïn un “caldo de cultiu” en termes de regulació i de seguretat jurídica que ajudin a la promoció de les empreses.

La Generalitat critica la “desorientació” amb els Next Generation i reclama a l’Estat tenir-hi més protagonisme

Divendres, la Generalitat ha criticat la “desorientació” amb els fons Next Generation i ha reclamat a l’Estat tenir-hi més protagonisme. Sobretot, per codissenyar línies de subvencions on Catalunya té “més massa crítica” (com automoció, salut o audiovisual).

La directora general de Fons Europeus del Govern, Mariona Sanz, ha recordat que l’objectiu al qual aspira la Generalitat és que el 19% dels fons que aniran a parar a Espanya es quedin a Catalunya –és a dir, l’equivalent al seu PIB- i ha recordat que estan preparats “per gestionar i absorbir fons”.

El president del grup del PSC al Parlament assegura que és “irresponsable i irritant” que el Govern s’hagi apartat del debat de finançament autonòmic

El president del grup del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha assegurat que és “irresponsable i irritant” que Catalunya s’hagi apartat del debat de finançament autonòmic. Illa es pregunta com és possible que la Generalitat hagi decidit absentar-se’n quan Catalunya “representa una cinquena part de l’economia espanyola”. “En un moment en què estem demanant esforços notables a l’empresariat, com pot ser que un responsable polític no participi en un debat crucial com aquest?”, s’ha demanat Illa.

Durant la XXVI Trobada d’Economia de S’Agaró, el president del PSC ha dit que no defensa “cap privilegi” per a Catalunya, però sí que creu que cal donar “incentius” a aquelles comunitats autònomes que “hagin invertit millor els recursos que tenen”.

Salvador Illa ha participat en el diàleg ‘Finançament autonòmic i consens’ juntament amb l’economista de la Universitat de Barcelona (UB) Montserrat Colldeforns i la catedràtica d’Economia Maria Antònia Monés. Durant la seva intervenció, Illa ha subratllat que el debat sobre el finançament autonòmic és “fonamental” i, a parer seu, “hi ha voluntat i necessitat d’arribar a acord”.

El president del PSC assegura que “clarament” cal que l’actual sistema es reformi, perquè data del 2009 i va caducar el 2014. “A més, ha estat sotmès a dues grans proves d’estrès; la gran recessió del 2008 i la pandèmia”, ha puntualitzat. Salvador Illa, però, ha admès que el debat és “complex” i que, sobretot, cal que totes les comunitats s’asseguin a la mateixa taula.

“Catalunya hi ha de ser, i ara no hi és; se n’ha anat de molts llocs i ha marcat també d’un debat del qual no s’ha d’absentar, que és el del finançament”, ha criticat el president del grup parlamentari del PSC, defensant que les converses sobre el nou model han de ser “multilaterals”.

“M’he reunit amb presidents com els de València, Balears o Aragó; no tenen una postura unànime, però sí que tots ells demanen que Catalunya s’assegui a la taula i defensi el seu punt de vista”, ha subratllat. Per a Illa, que el Govern s’hagi apartat del debat és “irresponsable” i també, “irritant”.

“No em fa por que les comunitats autònomes defensin allò que és seu, però el que m’irrita és que Catalunya no faci ni això”, ha reiterat Salvador Illa. El president del PSC, aquí, veu “por a dir les coses com són” i “molts complexos”. I per això, es demana com és que Catalunya, que representa una cinquena part de l’economia espanyola, hagi decidit apartar-se del debat.

“En un moment en què demanem esforços notables als empresaris, com és que un responsable polític es pot absentar d’un debat crucial?”, s’ha preguntat, en referència al president de la Generalitat. “Faré allò que estigui al meu abast perquè Catalunya hi sigui; però jo no tinc l’última decisió perquè, de moment, no m’assec al Govern de la Generalitat”, ha insistit. Sí que ha dit, però, que des del PSC faran públics els seus “plantejaments” perquè Catalunya “tingui veu”.

Pel que fa al model de finançament, Salvador Illa ha assegurat que no defensa “cap privilegi” per a Catalunya. Però sí creu que cal donar incentius a les autonomies. “Si tota comunitat té garantit un mecanisme d’anivellament que li proporciona els mateixos recursos, quin incentiu tindrà? Hi hauria d’haver un marge perquè aquell qui faci millor les coses també vegi com se li reporten certs beneficis”, ha dit el president del PSC al Parlament.

“Estic d’acord en el fet que no hi ha d’haver privilegis; però donem incentius a aquell que ha invertit millor els recursos que té”, ha conclòs.

Hipra assegura que necessitaria quatre mesos per modificar la seva vacuna si s’imposa la variant òmicron

El president d’Hipra, David Nogareda, ha assegurat que si la nova variant sud-africana, coneguda com a òmicron, acaba sent la predominant, la companyia només necessitaria uns quatre mesos per modificar la seva vacuna.

Segons ha explicat Nogareda, la vacuna d’Hipra és un dímer que pot fer front a dues variants. “Segueix sense ser un miracle, però és una bona eina”, ha dit Nogareda, que ha participat en la sessió ‘Projectes per a un nou model econòmic’ amb el president d’Enagàs, Antoni Llardén.

El màxim responsable de la gasística ha descartat que l’Estat pugui patir una gran apagada. “Hi ha una potència elèctrica instal·lada 2,5 vegades la potència del dia que es necessita més energia”, ha comentat. Nogareda ha assenyalat, però, que primer cal veure quin abast té i si arribarà o no fins aquí la nova variant coneguda avui i detectada a Sud-àfrica. “De variants n’hi ha de molts tipus”, ha afegit el president de la companyia, que ha recordat com primer va aparèixer la primera variant a Wuhan i després d’altres com la Delta i la Delta plus.

Així mateix, Nogareda ha reiterat que tenen una producció estimada de 600 milions de dosis, però que “si fos necessari” l’empresa s’està preparant per produir-ne fins a 1.200 milions per al 2023. El directiu de la companyia amb seu a Amer també explicat que la vacuna contra la covid es troba actualment a la fase IIb i que entraria en la fase III. “Si l’Ema autoritza la vacuna, a finals del primer trimestre del 2022 esperem sortir al mercat a Europa i al món”, ha anunciat.

En la mateixa sessió, el president d’Enagàs, Antoni Llardén, ha descartat que l’Estat pugui patir una gran apagada davant el temor de les darreres setmanes. En aquest sentit, ha garantit que Espanya disposa d’una potència elèctrica instal·lada de 2,5 vegades la potència del dia que es necessita més energia.

“Les grans companyies tenen on escollir i hi ha renovable de vent, d’aigua, de sol i, evidentment, de nuclear. I després, qui arriba últim és el gas qui fa de vertader exèrcit d’emergència cada dia de l’any. HI ha totes les mesures preses per evitar un zero elèctric”, ha remarcat. Llardén ha explicat que la UE els fa preveure un escenari advers preveient el dia més fred de l’any, que sigui laborable i que hagi fallat l’entrada principal al sistema, ha afegit.

Sobre això, també cal tenir en compte que s’han fet dues subhastes extraordinàries perquè puguin desembarcar més vaixells carregats amb gas, fins als 350 bucs a l’any, és a dir, pràcticament un al dia.

Llardén també ha afirmat que l’objectiu d’arribar a un 50% d’electrificació el 2050 és “quasi impossible” i ha comentat que serà necessari tenir en compte “altres vectors elèctrics”. Ha apuntat, per exemple, a un “període de transició on els combustibles fòssils puguin continuar”.

Per la seva banda, el president de Cellnex, Tobías Martínez, ha ressaltat la impotència de la digitalització, de la qual ha dit que seria “imprescindible” per a la transició energètica així com en les grans ciutats, que cada vegada creixen més en detriment de les zones més despoblades. En aquest sentit, ha deixat clar que sense digitalització “és molt difícil gestionar la mobilitat”.

La sessió també ha comptat amb el conseller delegat d’Agbar, Felipe Campos, i el director de l’Hospital Clínic, Josep Maria Campistol.

La CEOE defensa la moderació salarial tot i l’escenari d’inflació perquè les empreses “encara no s’han recuperat”

La CEOE ha demanat que hi hagi moderació salarial malgrat l’escenari d’inflació a l’estat espanyol. El vicepresident de la patronal, Íñigo Fernández de Mesa, assenyala que es tracta d’un aspecte “important” perquè, recorda Fernández de Mesa, les empreses encara no s’han recuperat de la crisi. En concret, el vicepresident de la Ceoe remarca que estan un 10% per sota dels marges que tenien abans de la pandèmia, mentre que els salaris sí que s’han recuperat.

Els sindicats, en canvi, s’oposen frontalment a la moderació de sous i recorden que la inflació “afecta també les famílies treballadores”. La secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torres, ha alertat, a més, d’un “possible conflicte social” derivats de la reforma laboral. Fernández de Mesa ha explicat que bona part de l’increment de costos que s’ha produït en matèries primeres i altres productes no ha repercutit al preu final de l’article, sinó que l’ha hagut d’assumir el marge de beneficis de les empreses. “Hem de ser molt prudents i cal tenir clar que no podem carregar més costos a les empreses”, ha remarcat Fernández de Mesa que ha recordat que les empreses espanyoles són les que més impostos paguen.

A més, el vicepresident de la CEOE ha advertit del perill que suposa que hi hagi una divergència entre les diferents inflacions dels 27 països de la Unió Europea. “Això ens pot afectar i crec que ens pot generar un problema de competitivitat”, ha recordat. Per tot plegat, Fernández de Mesa demana “anar amb cautela” i es mostra a favor de la proposta de moderació salarial expressada aquest divendres pel governador del banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos.

Una proposta que xoca amb la dels sindicats que, en la mateixa taula rodona, han defensat l’increment salarial. En aquest sentit, tant la UGT com CCOO han recordat que la inflació i els preus “pugen també per a les classes treballadores” i que cal mantenir “el nivell adquisitiu”.

El secretari general de la UGT, Camil Ros, explica que hi ha d’haver un equilibri “d’increment de salaris i d’activitat econòmica”. “No es pot plantejar que s’hagi de congelar la inflació o els sous quan els preus han pujat en qüestions que afecten les famílies, com són la llum o l’aigua”, ha reblat.

Ros també s’ha mostrat “convençut” que finalment hi haurà acord per la derogació de la reforma laboral i ha estat especialment crític amb la ultraactivitat. El secretari general de la UGT, a més, creu que finalment la CEOE també estarà a l’acord final que s’arribi.

Per la seva banda, la responsable d’Acció sindical de CCOO, Cristina Torres també ha defensat que es mantingui l’increment de salaris i ha carregat contra la temporalitat que hi ha al mercat laboral espanyol. En aquest sentit, ha respost Fernández de Mesa que ha desvinculat la temporalitat de la precarietat. Torres, però, ha recordat que de mitjana a Espanya un treballador pot arribar a signar fins a sis contractes per any.

El president d’Aena diu que l’aparició de la nova variant demostra que hi ha “incertesa” sobre la recuperació del trànsit aeri

El president d’Aena, Maurici Lucena, ha assegurat que l’aparició d’una nova variant de coronavirus demostra que encara hi ha una “incertesa important” sobre la recuperació del trànsit aeri. “Fins ahir hi havia una recuperació molt vigorosa, per sobre del 70% i pujant cada setmana”, ha assenyalat Lucena, que malgrat tot s’ha mostrat “optimista” perquè “a poc a poc” es vagi tornant als nivells prepandèmia.

Lucena ho ha dit al costat del president de Renfe, Isaías Taboas, que ha demanat la creació d’un espai únic per al ferrocarril per evitar que les companyies hagin d’operar sota legislacions diferents. També ha anunciat la intenció de crear l’empresa Renfe Internacional abans de l’estiu. Lucena ha qualificat la jornada de divendres passat, quan es va conèixer l’aparició de la variant òmicron, de dia “nefast” per a Aena després de deixar-se prop d’un 9% a la borsa i que IAG (Ibèria, British Airways i Vueling, entre d’altres) perdés més d’un 15%.

Amb tot, el president d’Aena considera que és “possible” que hi hagués una “sobrereacció en els mercats”. Per Lucena, la recuperació fins a nivells prepandèmics no arribarà fins al 2024 o 2025 mentre que les aerolínies apunten a un horitzó més proper, l’any 2023.

En la darrera sessió de la Trobada d’Economia de s’Agaró, que ha portat per títol ‘Mobilitat, competència i sostenibilitat’, Lucena no ha abordat el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Només en un instant, quan ha pronosticat que els avions l’any 2050 tindrien forma de bumerang, que serien propulsats per hidrogen verd i que necessitarien pistes “més llargues”. Aquesta darrera afirmació ha aixecat alguns aplaudiments entre els empresaris assistents.

Per la seva banda, el president de Renfe ha demanat un espai únic per al ferrocarril arreu d’Europa, com en el transport per carretera o el transport aeri. En aquest sentit, ha explicat que actualment els països de la UE no comparteixen legislació ni normatives, senyalització ni tan sols el mateix voltatge elèctric per circular. Això també provoca, per exemple, que quan un tren ha de travessar una frontera calgui canviar de maquinista i de locomotora, fent que les empreses perdin “temps i diners”.

“Els ferrocarrils són illes”, ha lamentat el president de Renfe, que ha admès que veu complicat elevar la quota modal del ferrocarril si els trens de mercaderies no poden operar sota aquest espai únic. Taboas ha explicat que quan va entrar a Renfe la quota, l’any 1991, la quota modal del ferrocarril era del 10% i ara, trenta anys després, és del 4%.

En la mateixa línia, el president d’Aena, Maurici Lucena, també ha exposat els beneficis de poder operar en un cel únic i ha assegurat que permetria l’estalvi d’un 10% de les emissions dels avions perquè “les trajectòries són ineficients”. En aquest aspecte, el president d’Aena ha destacat que l’espai aeri no és tan estanc com ho pot ser el ferroviari, però que els avions canvien d’espai aeri i el control va canviant de mans.

En la seva intervenció, Taboas ha explicat que espera poder crear l’empresa Renfe Internacional per englobar els serveis de l’operadora a l’estranger. La intenció del president de la companyia és que sigui una realitat abans de l’estiu i seria una empresa que dependria de la matriu Renfe, com també ho són Renfe Manteniment o Renfe Mercaderies, entre d’altres.

Aquesta nova empresa gestionaria els serveis que Renfe donarà als Estats Units, entre Dallas i Houston; i als que puguin anar sorgint en altres punts dels Estats Units, com Florida, i en altres països com Egipte, on s’estan explorant algunes operacions, o Kènia. També a França, on ha dit que estan a punt d’optar a operar el servei de ferrocarril en algunes regions de França.

La vicepresidenta primera del govern destaca que el govern espanyol ja ha transferit 1.560 MEUR dels fons europeus a Catalunya

Dissabte, la vicepresidenta primera del govern, Nadia Calviño, ha destacat que el govern espanyol ja ha transferit més de 10.600 milions d’euros a les comunitats, dels quals 1.560 MEUR a Catalunya. Calviño ha assenyalat que les comunitats podran destinar aquests recursos en els àmbits on tenen competències, com l’educació, la sanitat, la mobilitat, l’eficiència energètica, la protecció social o la digitalització, entre d’altres.

En un missatge enregistrat, amb motiu de la clausura de les Jornades d’Economia de s’Agaró, la vicepresidenta de l’executiu espanyol ha subratllat que els 140.000 MEUR que rebrà en transferències i crèdits dels fons NGEU equivalen als rebuts en fons estructurals des de l’entrada d’Espanya a la UE.”Imagineu el que podem aconseguir invertint bé aquests recursos d’aquí al 2026″, ha continuat Calviño, que ha celebrat que Espanya sigui el país que tingui els plans d’execució dels fons “més avançats” en ser els primers acordar les condicions d’execució i en sol·licitar el pagament semestral dels primers 10.000 MEUR, a més dels 9.000 rebuts el mes d’agost passat, segons ha afegit.

La vicepresidenta i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha deixat clar que enrere que el pitjor de la pandèmia ha quedat enrere i que la recuperació “ja està en marxa”. “Espanya serà un dels motors de creixement”, ha pronosticat.

Calviño ha defensat les mesures impulsades pel govern espanyol des de l’inici de la crisi en els àmbits sanitari, econòmic i social amb l’objectiu de “protegir el teixit productiu, l’ocupació les rendes de famílies i tenir una base sòlida” per a la recuperació, de la qual ha dit que ha de ser “forta, sostinguda i sostenible”.

La vicepresidenta ha subratllat que aquestes mesures han evitat una caiguda de l’economia espanyola superior al 25% i la destrucció de 3 milions de llocs de treball; i que l’ocupació ja ha tornat a nivells anteriors a la pandèmia. “Contrasta amb la crisi anterior en què vam tardar 12 anys”, ha apuntat.

Calviño també ha posat l’accent en els PERTE sobre l’automoció, perquè l’Estat “lideri” la transformació del sector, a més dels futurs plans com de la salut de vanguardia, anunciada pel govern espanyol fa uns dies.

Cròniques elaborades per l’Agència Catalana de Notícies

close

Hola 👋
Benvingut al diari digital

de Ràdio Platja d'Aro.

Subscriu-te i rep les últimes notícies a la teva bústia, cada dia.

No enviem correu brossa! Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Mou la fletxa a la dreta

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.