Quantes vegades ens hem preguntat: per què em passa això? Per què a mi?
Vivint en un món tan material, a on només compten les marques, el que pensa la gent, el que ens fa guanyar més diners, el que millor ens posiciona en la societat, tenir el cotxe més flamant, la casa més fantàstica, etc., és normal que, quan passem per moments difícils, aquests anhels només ens posin davant d’una muntanya de soledat i patiment. On tot és de color negre. Sense capacitat per a trobar respostes a aquestes preguntes.
Quan el món i les persones que ens envolten, que ens eduquen, tenen només una visió de la vida terrenal purament material, és normal que no sapiguem i no puguem respondre a aquests interrogants tan senzills i d’aparença banal.
Si poguéssim posar un preu a moltes respostes o les trobéssim a les estanteries dels supermercats, tot seria més simple: pagues i obtens l’explicació que necessites.
Per tant, per què les preguntes del començament no formen part de la vida diària de cadascú?
Crec que la raó està en el fet que no veiem la puresa i l’espontaneïtat de la vida. Només l’entenem com una lluita diària i no deixem que flueixi amb coherència, amb responsabilitat, amb il·lusió, amb humilitat i deixant espai al temps, que posi cada cosa al seu lloc.
Tenim pressa, volem anticipar els esdeveniments, ho volem tot ja. I tot ja, és impossible, perquè si no haguéssim d’aprendre res, no estaríem en aquesta Terra, passant per a totes les etapes evolutives que ens pertoquen.
Per què hem de passar per històries doloroses, per temes complicats de salut, de feina, de parella, etc. Si d’entendre i acceptar que la vida, tal com la vivim, és un regal!
Quan veiem alguna persona i li preguntem “què tal?”. “Anar fent, lluitant!”
Sentint aquestes paraules, jo personalment, penso que poca cosa podria compartir amb aquest ésser.
Les dificultats existeixen, els conflictes també, i tots els assumptes que vulgueu. Però, justament per això, per què no creure? Per què no creure en un món ple d’energies, que som nosaltres, que coexistim i que ens sentim atrets per persones que tenen les nostres mateixes ones energètiques? Em refereixo a gent que tingui la nostra mateixa vibració.
És com quan sintonitzem una emissora de ràdio: fins que no sintonitzem la freqüència correctament, no podem sentir amb claredat les veus o la música. Traduït amb persones, quan ens cau bé algú o tenim sintonia amb ell, vol dir que tenim la mateixa vibració.
Les nostres aures (camp magnètic o energia lluminosa que envolta els nostres cossos) tenen el mateix color. Som afins. Per exemple, ens agraden les mateixes aventures, circumstàncies, tenim similituds en els pensaments, de comportament. Però, no sempre és garantia de bona i duradora relació.
Perquè no hi ha res que duri tota la vida, res és per sempre.
El que sí que existeix és un món fantàstic, carregat de quelcom que no toquem, que no veiem, que cap màquina el detecta, però sí que viu dins nostre. Que ens fa bategar el cor a mil, que ens fa sentir papallones, que ens dóna esgarrifances, que ens fa plorar o riure sense una explicació aparent, que ens fa sentir a les estrelles o ofegats per la por.
Com mesurem tot això? Quin nom li donem? Jo, món eteri, espiritual, vibracional, energètic i qualsevol mot que tingui relació amb tot el que escric.
Tenim la sort de pertànyer al Planeta Gaia, de ser UN amb tot, de ser amor, de ser éssers perfectes amb les nostres imperfeccions, a on aprendre a ser energia infinita en un cos material extraordinari que intenta comunicar amb nosaltres per explicar-nos tot el que ens passa, malalties incloses.
I com s’expressa la majoria de nosaltres? Amb ràbia, parlant malament, actuant de manera de vegades depriment, tenint addiccions, dient que la vida és brossa! Sento molta tristesa en aquestes paraules.
Sento que encara s’ha de fer un llarg camí vers la pau interior que ens hauria d’embolicar en el nostre equilibri per ser dignes de felicitat i abundància.
També podeu contactar amb el nostre espai directament per a fer-nos comentaris, consultes i propostes. Escriviu-nos a creixement@rpa.cat.
Ús envio una gran abraçada de Llum.
NAMASTE
🌻 Raig de Sol
Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.