Espai de Creixement Personal

Per què JO i després TU?

La societat ens va ensenyar que, per respecte, hem de començar sempre la frase donant precedència a altres persones: tu, vosaltres.

En Dénis ens va tornar a fer-nos evident que els pronoms personals comencen per «JO». Per tant, com podem dir «tu i jo» si la gramàtica també dóna importància al JO? Només hem de recordar els pronoms personals!!! No en va són Jo, tu ell…

Per què ens ho expliquen diferent?

Sota el meu criteri és perquè sempre ens estan remarcant la importància dels altres per posar la nostra en un segon pla. D’aquesta manera, baixa la nostra autoestima i, fan de nosaltres el que volen.

Està clar que el centre de l’atenció hem de ser nosaltres mateixos (amb un ego equilibrat) i, a partir d’aquí, venen els altres.

Quantes persones són capaces de fer-ho? Quants de nosaltres estan convençuts que primer he de satisfer les meves exigències i estar bé JO, i després venen tots els altres, encara que aquests altres siguin fills, parella, pares, etc.

Quants ens sentim obligats a complir els desitjos aliens, sigui per no escoltar queixes, perquè ens deixin tranquils, perquè no ens envaeixi la culpabilitat per no fer-ho i molts de “peros” que encara no ens hem treballat?

Tenim la vida que volem? Quina distància hi ha entre la vida que tenim i la que voldríem? Per què no podem viure la vida desitjada? Per què jo? O perquè tu o vosaltres?

Mireu, de tots els germans, jo sempre he fet el que he volgut. I ho vaig voler perquè em feia feliç, perquè jo sentia que aquell era el meu camí.

Fins i tot a la família havia aparegut una persona que “veia el futur”, li dèiem tia Iolanda. Sempre estava enfadada amb mi per no fer-li cas. Deia que no m’explicava res perquè sempre feia cas al meu cap, al meu cor i mai als seus consells.

Recordo perfectament què em recomanava de la persona amb qui compartia la meva vida, perquè deia que no arribaríem enlloc. Jo no sé quin era el seu significat de “no arribar enlloc”, però sé que amb aquesta persona anem cap als divuit anys junts i hem fet un gran creixement personal i de parella.

Cadascú té els seus criteris per interpretar quines coses són correctes i quines no.

Jo sempre he fet cas als meus, sempre he buscat la manera de ser feliç i sempre he seguit el meu instint, el meu cor.

Tal com visc ara, el meu camí ha estat el que havia de ser! I la meva vida és senzillament fantàstica perquè m’omple i em sento feliç.

Està clar que sempre sorgeixen petits inconvenients a solucionar, però només són experiències que demostren que el que dic d’haver après, l’he integrat de veritat. Sincerament, agraeixo a la vida per haver-me ensenyat tant, per haver portat fins al meu camí totes les persones que em vaig creuar perquè, sense elles, no hagués trobat el meu rumb. Dono les gràcies per haver caigut, haver fracassat i haver trobat la força per tornar a aixecar-me, sense lamentar-me i només amb les ganes d’entendre que l’única solució era treballar-me a mi mateixa “JO”, per poder ajudar-te a “TU”, a “ELL” i així a tots!

Si van establir els pronoms tal com els coneixem, per què volem canviar l’ordre universal de tot el que ja van col·locar i ja està codificat?

Millor reordenar el que està descol·locat dins nostre i gaudir plenament de les nostres decisions.

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *