Espai de Creixement Personal

“Te Quiero – Te Amo”

Quantes vegades hem pronunciat aquestes paraules?

Les he escrit en castellà perquè crec que expressen millor la diferència, per a mi.
També perquè en català normalment sempre diem t’estimo per a tot i, si preval la manera de parlar, potser és millor començar a dir-ho bé entenent el significat verdader de cada expressió.

Doncs, quina diferència hi ha entre “te quiero” i “te amo”?

Abans d’explicar la distinció entre aquestes dues paraules, també vull recordar que hem d’haver après el que vol dir amar i, ja aquí podríem tenir dificultat per encaixar aquest contrast verbal.

Sabem el que significa amar? Hem après a amar com cal i en el seu propi sentit?
A qui creiem amar? A qui estem disposats a donar sense pensar de rebre alguna cosa a canvi?
Amb aquesta pregunta, quant dura el nostre silenci? El silenci es farà tan llarg, com és la nostra inseguretat per acceptar la realitat, perquè la nostra consciència sap perfectament del que estem parlant.

Normalment i sense adonar-nos, la nostra ànima “quiere” a tothom i, en moltíssimes ocasions “queremos” a totes les parelles que es creuen pel nostre camí.

Recordo molt bé el que ens va dir en Dénis en el seu curs, referent aquest tema. I sí, personalment, he “querido” molt, a totes les parelles, fins a arribar a saber i conèixer l’Amor de veritat, vers la que està compartint amb mi la seva vida i felicitat.

Per més dur i cruel que pugui sonar, “querer” significa: et necessito per!
Per què vull estar amb una altra persona? És molt fàcil: per donar-me seguretat perquè jo no la tinc (sóc una persona insegura), perquè sola no em veig en cor de tirar endavant econòmicament, perquè tinc por a estar sola, perquè és la meva mitja taronja. Sabem que les taronges neixen senceres. Que cap de nosaltres venim al món a meitat, que no necessitem a ningú per ser equilibrats i feliços, però, és més fàcil i pràctic donar les culpes i les responsabilitats a altres en lloc d’assumir-nos les nostres per aconseguir tot això.

El tema és just aquest: per què ens costa tant agafar la responsabilitat de la nostra vida? Per què hem d’esperar que la vida mateixa ens faci passar per a situacions doloroses per entendre que ja no podem tirar endavant de la manera que ho estem fent?

Agafar responsabilitats és una gran labor, està clar. El mateix que sempre estem verbalment repetint als nostres nens o als altres, és exactament el que hauríem de fer nosaltres: assolir la força i voluntat necessària per canviar la nostra actitud vers la nostra existència, vers nosaltres mateixos. Sí, perquè el primer que hem d’aprendre és a amar-nos a nosaltres mateixos. Com podem amar l’altra persona, si no ens sabem amar a nosaltres mateixos?

Com sempre, escolteu quan parla la gent. Frases com: M’encanta estar amb aquesta persona perquè em dóna tanta seguretat… perquè sense ell no sé com ho faria… Perquè ell em fa riure tot el dia… perquè gràcies a Déu té una feina fixa…

Són expressions que declaren que, sempre gràcies a una altre ésser, tenim el que ens falta: inseguretat, autoestima, força, etc. En lloc de millorar la nostra ànima, en lloc d’aprendre el que la nostra ànima ens demana… Vivim la vida, sense saber que el que no s’aprèn, es repeteix!

Potser, com que mai he estat així, no arribo a encaixar aquest concepte, però, animo a tothom a gaudir de la vida en 360°. A ser els protagonistes i els actors principals d’aquesta meravellosa aventura que és l’existència humana.

Despullem-nos de totes les pors i comencem a treure pit i dir-nos: estic aquí perquè puc, perquè vull. L’experiència és meva i trio com viure-la.

Deixo de “querer” perquè puc arribar a estimar de veritat. Amar, amb el cor a la mà. Amar sense esperar res a canvi. Amar pel gust d’amar, perquè em fa estar bé, em dóna plenitud, perquè és part del meu procés de creixement.

Com quan s’ama un fill. Normalment, l’amor és el que es diu incondicional (sense esperar res a canvi). I donem i donem sense mai cansar-nos.

Doncs ha de ser així vers tothom! Sabent que hi ha matisos que ara ens desviarien del tema. Jo dono perquè Amo la gent, jo dono perquè el meu cor i el meu esperit m’ho demanen. Jo i nosaltres podem aconseguir tot el que volem si ens ho proposem.

Només volem una persona al nostre costat per compartir la nostra felicitat. I, si no ens aporta res, millor tallar qualsevol mena de relació, amb ella i amb totes.

Aprenem a amar abans que sigui massa tard. Fer-ho després, sempre és massa tard. I, quan amem, és millor demostrar-ho a cada moment i en vida perquè sempre, quan ja no tenim al costat les persones que valien la pena, els remordiments de consciència són tants, que les llàgrimes no tindran cabuda.

Quan escoltem “te quiero”, la pregunta és per quina raó? “Te amo”… jo també! I quan amar és en dos sentits, no hi ha res més.

Quan t’aixeques al matí i ja sents amor al teu voltant, vers la parella, vers els fills, vers els teus animals, vers a totes les persones que puguin compartir amb tu la teva casa, vers la teva llar mateixa, sents que vius en plenitud.

Us animo a començar a sentir aquesta plenitud, sigui el lloc a on resideixen els vostres cors i les persones que “amáis”.

Per recollir, primer hem de sembrar. Quines llavors posareu en els vostres camps?

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *