Sostenibilitat, tecnologia, seguretat i lideratge són claus en el futur del sector turístic

És una de les principals conclusions de la jornada sobre turisme que han organitzat avui a Girona la Fundació Jordi Comas i l’Agència Catalana de Turisme

La jornada “Nous escenaris per al turisme. Reflexions i reptes” ha conclòs que el futur del sector implica avançar en la sostenibilitat, implantar la tecnologia, i sobretot els processos de digitalització, en les estratègies de les empreses, per saber transmetre confiança als visitants pel que fa a la seguretat, i per disposar de lideratge per dur a terme tots aquests processos.

L’acte inaugural de la jornada, que s’ha dut a terme a l’Espai Caixa de Girona, ha anat a càrrec del conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Ramon Tremosa, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital i la directora de Banca d’Institucions a Girona de CaixaBank, Gemma Batlle.

A causa de les restriccions relacionades amb la pandèmia, la sessió s’ha celebrat en format híbrid, amb ponents que han participat de forma presencial i d’altres que ho han fet en línia.

AnioL Resclosa – Espai Caixa de Girona – Jornada turisme i societat – Fundacio Jordi Comas Matamala

Durant la seva intervenció Ramon Tremosa s’ha referit a “la injecció econòmica decisiva” de la Unió Europea amb els Fons de Reconstrucció i Recuperació, i en aquest sentit ha assegurat que “tenim un programa històric. Part dels 140.000M € del Fons de la UE s’injectaran directament al teixit productiu. Ha de ser una oportunitat per al turisme i les seves PIME, que permetin recuperar moltes empreses i tornar allà on eren abans de l’inici de la crisi.” A més, el conseller ha explicat que “necessitem intervenir quirúrgicament per salvar hotels, restaurants…, per quan arribi la vacuna i els testos ràpids, barats i segurs, tenim l’esperança que en pocs mesos ho tinguem distribuït massivament”.

Per la seva banda, Miquel Noguer, ha destacat que “el turisme és un dels sectors més afectats per la pandèmia i ha mostrat la seva confiança en el fet que el 23 de novembre amb la finalització, amb tota probabilitat, de les restriccions a Catalunya els negocis iniciïn la reobertura especialment important a les comarques gironines on el turisme supera el 20% del PIB”.

AnioL Resclosa – Espai Caixa de Girona – Jornada turisme i societat – Fundacio Jordi Comas Matamala

Durant la seva intervenció, la presidenta de la Fundació Jordi Comas, Carme Hospital, que ha recordat que aviat es compliran 8 anys del traspàs de l’empresari, ha remarcat que “ara és el moment de passar a l’acció” i ha afegit que “jornades com aquesta serveixen per reflexionar i generar idees que ajudin a sortir del moment delicat que pateix el sector”. Finalment, Gemma Batlle ha mantingut que “cal que tots sumem per fer costat a un sector que pateix la crisi d’aquesta pandèmia d’una manera molt destacada”.

Taula rodona: “Com ens està canviant la vida. Quatre mirades sobre el futur”

La jornada ha començat amb la taula rodona, “Com ens està canviant la vida. Quatre mirades sobre el futur”, que ha girat al voltant dels canvis que ha comportat l’actual pandèmia en l’àmbit sanitari, econòmic i laboral. Com a ponents hi han participat el metge, escriptor i investigador, Salvador Macip; el catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Antón Costas; i la psicòloga, coach i experta en recursos humans, Joana Frigolé.

Salvador Macip ha manifestat que a Espanya hi va haver precipitació en la reobertura després del confinament i ha dibuixat un escenari de recuperació lenta. També ha advertit que tots els indicadors apunten que “el 2021 encara no serà un any normal i que cal estar preparats”.

Segons l’economista Antón Costas, no hi ha cap dubte que el sector turístic té futur perquè “és la indústria de la felicitat”, i ha defensat una estratègia de les tres ‘r’ davant aquesta crisi: resistir, recuperar-se i renéixer. A parer seu, el repte és veure com les empreses passen d’una “economia de taller”, on preval l’experiència i habilitat, a una economia on el coneixement procedent de la tecnologia i la digitalització tenen un paper primordial.

Per la seva banda, Joana Frigolé ha explicat que la situació actual trasbalsa no només l’activitat econòmica sinó la part emocional de les persones i ha apostat pel lideratge com a peça cabdal per seguir motivant els equips.

Millor comportament a Girona del consum pel que fa a la despesa turística

Durant l’acte s’ha presentat un estudi de Caixabank que revela que el consum a la demarcació de Girona pel que fa a la despesa turística, pel que fa al conjunt de turistes, tant domèstics com internacionals, ha tingut un millor comportament que a la resta de l’Estat espanyol. Segons l’informe realitzat amb dades obtingudes a través dels terminals de punts de venda (TPV) d’aquesta entitat durant els mesos d’estiu a la demarcació, la despesa turística ha caigut, de mitjana, un 20% mentre que a la resta de l’Estat espanyol la baixada ha arribat al 40%, segons ha explicat el responsable d’Hotels & Tourism de la direcció territorial de Catalunya de CaixaBank, Albert Pascual durant la ponència “L’impacte de la Covid-19 i perspectives a mitjà termini en el sector turístic”.

L’estudi també destaca que, de tots els subsectors, el de la restauració ha estat el que millor comportament ha tingut a la demarcació de Girona, fins i tot, superant en alguna setmana de l’estiu els nivells del 2019.

Pel que fa a les perspectives pel 2021, Pascual ha afirmat que “són moderadament optimistes, sempre que es comenci a generalitzar la implantació de vacunes i testos ràpids en origen i en destí i el turista tingui més confort en viatjar”.

AnioL Resclosa – Espai Caixa de Girona – Jornada turisme i societat – Fundacio Jordi Comas Matamala

Taula rodona: “El turisme que vindrà. Nous escenaris”

Posteriorment, la taula rodona, “El turisme que vindrà. Nous escenaris”, ha analitzat i reflexionat sobre el futur del turisme i els canvis que la pandèmia ha comportat en la forma de fer vacances, d’allotjar-se i en l’oci, entre altres, amb diferents experts: el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya, Daniel Marco; el president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya (CONFECAT), Santiago García-Nieto; la directora general de Turisme de Barcelona, Marian Muro; el gerent del Centre d’Excel·lència en Innovació Turística i Director d’Operacions del Departament d’Innovació Turística d’Eurecat, Ignacio de las Cuevas; el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i alcalde de Lloret. Jaume Dulsat; la vicepresidenta de Costa Brava Verd Hotels, Irene Elías; i la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, Anna Garriga, membre del grup d’experts que ha creat la Generalitat per dissenyar la sortida de la crisi.

Anna Garriga ha advertit que “el camí que hi ha al davant és llarg i fa pujada” i ha apostat per les polítiques vinculades a la sostenibilitat mediambiental i inclusiva de tots els agents econòmics com a fórmula per a la recuperació. També ha demanat que es tingui més en compte els experts a l’hora de dissenyar polítiques turístiques i ha destacat l’eficiència que han demostrat aquesta temporada els empresaris turístics de les comarques de Girona.

A més, ha assegurat que, per sortir de la crisi, caldran accions que sumin el sector públic i el privat.

Per la seva part Ignacio de las Cuevas ha augurat un creixement de la demanda dels espais naturals i ha recomanat un increment de l’ús de la tecnologia i de les dades per afrontar l’etapa post covid.

Per la seva part el president de la CONFECAT Santiago García-Nieto ha posat de manifest la dramàtica situació del sector i ha dit que no n’hi ha prou amb demanar esforç i paciència als empresaris sinó que calen ajudes públiques.

Durant la seva intervenció Irene Elías ha explicat la realitat del sector de viure amb incertesa i ha apostat per la flexibilitat i per adequar la demanda a les necessitats de cada moment.

Mentrestant la directora general de Turisme de Barcelona Marian Muro aposta per la comunicació intel·ligent que generi confiança i seguretat als visitants i s’ha ofert per fer una promoció conjunta de Barcelona amb la Costa Brava.

Durant la seva intervenció el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Dulsat ha agraït l’esforç del sector privat per adequar-se a les normatives que han anat canviant durant aquesta crisi i, també, s’ha referit a la necessitat de revalorar el “rere país”, és a dir, destinacions com el Pirineu de Girona o d’altres que no acostumen a rebre turistes durant la temporada d’estiu i que, en canvi, aquest any sí que ho han fet. Dulsat també ha demanat unificar polítiques comunicatives pel que fa a la seguretat.

Per la seva part el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya, Daniel Marco ha augurat que el comportament del turisme del futur serà molt més digital. La intel·ligència artificial serà clau i no només en la comercialització sinó en el disseny de les experiències dels turistes, ha sentenciat.

Durant les conclusions de la jornada Martí Sabrià, patró de la Fundació i gerent de Costa Brava Centre, ha demanat als representants polítics que es tingui en compte el gran pes del sector turístic a la demarcació a l’hora de redistribuir els fons de Reconstrucció i Recuperació. També ha reivindicat la importància del lideratge en aquests temps complicats, i ha apostat per la col·laboració entre totes les administracions com a necessària per afrontar els nous escenaris.

Finalment, durant la cloenda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha demanat fer valdre l’empresa i l’empresari del sector turístic en relació amb el conjunt de la societat per, entre d’altres, combatre la turismofòbia que existeix per part d’alguns sectors.

La jornada ha comptat amb el suport de CaixaBank, la Diputació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i els ajuntaments de Castell- Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols i amb la col·laboració de les estacions de muntanya de La Molina, Vall de Núria i Vallter 2000.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *