Espai de Creixement Personal

Víctimes o Màrtirs?

Hi ha dues categories de persones que no són equilibrades: les víctimes i els màrtirs.

Primerament vull subratllar que tota persona és digna de viure. No existeixen éssers ni tan bons ni tan dolents, simplement: són; i, tota persona neix en aquest món per fer un aprenentatge i, quasi mai és un camí de roses sense espines, de vegades és un calvari molt desagradable, tant pel subjecte, com per les persones del seu voltant.

Amb aquesta premissa, vull fer la diferència entre aquests dos tipus de persones, per què vull explicar com influencien les nostres vides.

Víctima: persona que manipula els altres fent-los sentir culpable de les coses que li passen.

Màrtir: persona que té la convicció que tot el que li passi de dolent a la vida se’l mereix i, rebutja qualsevol ajuda. Creu que és ell el culpable de tot.

Quan ens trobem aquestes persones, en tema de xacres, parlem del primer: quan l’energia d’aquest xacra gira lenta, trobarem individus amb necessitats emocionals, temerosos, insegurs i vulnerables.
Per a tot això, sentirem frases com: si em passa alguna cosa serà culpa teva, amb tot el que vaig fer jo per a tu, si no tens estudis no faràs mai res i no valdràs res, menja tot el que et poso en el plat que hi ha nens que passen gana, si t’haguessis recordat del ventolí, no haguessis tingut un atac d’asma; si t’haguessis casat amb aquella persona, ara no estaries en aquestes condicions; si no estiguessis tant al telèfon, no em sentiria tan sola; si no t’haguessis acomiadat, haguéssim pogut comprar el cotxe; si no haguéssiu anat a viure tan lluny, el nen m’estimaria; si no vens a ajudar-me, li podria passar alguna cosa al teu pare que ja està malalt; si et separes, els teus fills no seran feliços; no vaig poder aconseguir èxit perquè el meu pare no em va deixar, i així tota una sèrie d’atacs verbals que intenten disminuir la nostra autoestima i fer-nos sentir responsables de tota la “desgracia aliena” de tal manera que la víctima se’n surt amb la seva de manipular-nos i fer-nos fer el que vol, si li deixem fer!

Mai hem de pensar que és culpa nostra si passa alguna cosa a algú o passen circumstàncies doloroses, a menys que estem directament involucrats i ho fem amb intenció. Tot el que passa ha de passar i punt. Només hem de ser responsables de la nostra vida, agafar les nostres regnes i respectar les decisions dels altres tot i que no les compartim.

Hem d’omplir la nostra vida fent experiències de tota mena que ens facin sentir plens, viure el present i sentir que cada decisió que prenem és nostra i que tot és possible si creiem amb nosaltres mateixos. Que la resta aprengui a viure, en lloc de parlar tant!

Un màrtir diu: és tota culpa meva, si no hagués marxat de casa, la meva mare no estaria així; encara que no em paguin bé no passa res, no canviaré de parella per no crear mal ambient en família, no deixaré d’estudiar perquè no sé fer res més, i tota mena de paraules que deixin anar el missatge de: no sóc mereixedor de res perquè no sóc bona persona.

Es queixen, però no voldran tampoc l’ajuda de ningú. Per equilibrar aquesta manca de confiança, d’entusiasme, s’ha de fer tot el que ens aporti plaer i, la veritat per canviar un màrtir en “soberano”(que és la cara harmònica del xacra 2), és molt difícil!

Quan tenim una parella, com ens sentim? I per què?
Perquè estimeu la vostra parella? Us ho heu preguntat mai?
Si les respostes són, perquè: m’omple, em sento segura, no em sento sola, em fa riure, em dóna estabilitat, etc., ja us podeu treballar l’autoestima perquè tot el que penseu que ús dona la vostra parella és tot el que us falta. I, una parella no ha d’omplir els nostres buits, ha de compartir la seva felicitat amb nosaltres.

Hem de buscar una taronja sencera i no com diu la societat una “mitja taronja”!! Sempre trobem parelles que són iguals que nosaltres en aquell moment perquè atraiem el que som. Després, cadascú fa el seu creixement i, si amb el temps no trobem l’equilibri en la relació, podrem prendre una decisió.

Víctimes o màrtirs, cap dels dos afavoreixen una bona sintonia. Està clar que ambdós necessiten ajuda per retrobar-se i millorar les seves relacions i, per si al nostre voltant hi ha presència de gent amb aquestes característiques, o bé us allunyeu, o bé talleu-li les ales quan intentin alterar el vostre camí, tant com si és la parella, el fill, la mare, el pare, etc.

Amb respecte, hem de fer entendre a qualsevol que, si vol una relació equilibrada amb nosaltres, l’única cosa que ha de fer és: compartir temps o vida, estimant-nos i acceptant-nos com som, respectar-nos els pensaments i les decisions.

Hem de tenir una forta autoestima per poder separar la nostra felicitat de la vida de tothom. La teoria sempre és molt fàcil, ara, aplicar-ho pot costar tota una vida, o més.

Tenim valentia i força de demostrar-nos com som sense abaixar mai el cap. Trobem i apliquem a les nostres experiències l’empenta positiva per assolir els nostres desitjos.

Creu amb tu, ets especial i únic, amb un ego equilibrat: tu pots!

NAMASTE

🌻 Raig de Sol

Ràdio Platja d’Aro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors en els articles.

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *