Liceu a la Fresca: Carmen, de Bizet

El proper dissabte 20 de juny a les 22h, l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró i l’Associació Culturejant inauguren la temporada musical estiuenca amb la projecció a l’aire lliure (aparcament de la Masia Bas) de l’òpera Carmen de Bizet. La iniciativa del Liceu a la Fresca es va inaugurar l’any 2007 i té per objectiu posar l’òpera a l’abast de la ciutadania mitjançant la projecció pública i d’accés gratuït arreu del territori a una pantalla de grans dimensions del títol d’òpera que s’està representant simultàniament al Gran Teatre de Liceu aquella mateixa nit. Amb els anys, la participació ha continuat creixent exponencialment culminant en l’any 2018 amb el traspàs de fronteres estatals aconseguint visibilitat en diverses ciutats europees i amb la participació de més de tres-centes entitats públiques. Aquest any, degut a la pandèmia del coronavirus i al tancament del Liceu fins a nou avís, l’òpera que veurem no serà transmesa en directe sinó que tindrem el privilegi de veure Carmen de Bizet amb la producció de Calixto Bieito enregistrada el 2010 al Gran Teatre del Liceu. Aquesta gravació és especial i única perquè va ser l’estrena de la producció al Teatre i compta amb Béatrice Uria-Monzón com a Carmen, Roberto Alagna com a Don José i Marina Poplovskaya com a Micaëla, un repartiment de luxe que permetrà a tot Catalunya poder gaudir d’aquest icònic muntatge que ha esdevingut referent a Europa. Amb aquest títol, el director escènic Calixto Bieito va debutar en el món de l’òpera, en el marc d’un ja llunyà Festival de Peralada del 1999 —mesos abans de la reobertura del Liceu— i amb un muntatge que després s’ha reposat en diversos teatres nacionals (incloent-hi el Liceu) i internacionals.

Georges Bizet (1838-1875) va ser un compositor francès, autor de setze òperes, de les que la més cèlebre és, sense cap mena de dubte, Carmen. Tanmateix, els seus èxits van ser molt relatius en vida. Nascut en el context d’una família dedicada a la música, amb només deu anys Bizet va ser admès al Conservatori de París. Algunes de les seves òperes tenen influència de la Grand Opéra, sense amagar el regust per l’orientalisme.

El 3 de març de 1875, l’Opéra Comique de París acollia la primera representació de Carmen. L’interès dels primers espectadors va anar decreixent, des de la curiositat fins a la més absoluta de les indiferències. El fracàs de l’estrena va accelerar l’empitjorament de la ja de per si minada salut de Bizet, que moriria convençut que Carmen estava destinada a l’oblit.

A Barcelona, Carmen es va estrenar al desaparegut Teatre Líric a l’Eixample el 2 d’agost de 1881 i Célestine Galli-Marié, que havia estrenat l’òpera a París, hi encarnà el rol de Carmen. Al Liceu va arribar el 26 de gener de 1888.

Tot i el fracàs de la seva estrena i que pràcticament va acabar amb la vida de Bizet, Carmen ha esdevingut, des del darrer quart de segle XIX, una de les òperes més estimades pel públic d’arreu. La seva enorme popularitat s’acompanya de l’admiració dels millors crítics, músics i artistes des de poc després de la seva estrena l’any 1875. Sobre el relat homònim de Prosper Mérimée, el compositor francès va convertir la gitana cigarrera en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat.

Al llarg del temps, ha estat interpretada per les grans figures de la lírica internacional i, a més d’una discografia i un nombre de gravacions extraordinaris, se n’han fet més d’una vintena de pel·lícules des del 1907, exemplificades per aquests cartells.

Imagen que contiene texto

Descripción generada automáticamente

Es tracta d’una òpera comique, gènere molt popular al París de l’època, però el seu contingut tràgic li dona una nova dimensió. El seu èxit es basa en la coherència que li proporciona una història molt ben travada a partir de la psicologia perfectament dibuixada dels dos grans caràcters protagonistes, i en l’extraordinària inventiva melòdica, harmònica i instrumental de la seva música, que té moments d’una bellesa i sensualitat úniques.

Argument: En una Sevilla popular, plena de vida i de color, l’enfrontament entre la gitana que defensa amb passió el seu personal sentit de la llibertat i la mentalitat possessiva i convencionalment masculina del soldat navarrès, porten a una tragèdia.

Don José, foll de gelosia, dona mort a la seva estimada Carmen, que ha deixat d’estimar-lo i vol seguir el matador Escamillo, que depassa de molt el context argumentari que l’hauria pogut fer caure en una Andalusia tòpica de toreros i castanyoles. En aquesta Espanya creada per Bizet dominen la apassionament i l’instint dels conflictes més primaris, tractats amb una dimensió universal que ha fet d’aquesta òpera una obra clàssica de la cultura occidental i que ha emocionat generacions d’espectadors arreu del món. El tema del destí del brillant preludi constitueix un veritable leitmotiv.

Gaudim, doncs, d’aquest espectacle únic gràcies al “Liceu a la Fresca”, la grandesa del qual resideix en la unió d’esforços de centenars d’entitats públiques predisposades a projectar òpera en els seus emplaçaments de forma simultània. Us hi esperem!

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *