Edward Hopper: la introspecció en un quadre

El museu Thyssen-Bornemisza ofereix un curs online i gratuït sobre la seva influència en el món del cinema

Durant les setmanes de confinament han circulat per les xarxes alguns vídeos que recuperaven obres d’art que semblaven estar representant la realitat que vivim: separació física entre persones que compartien el mateix espai sense contacte físic ni visual i figures solitàries que semblen estar esperant que “tot allò” (sigui el que sigui) que succeeix a l’exterior, i també al nostre interior, acabi i ens permeti sortir. Entre totes aquestes imatges, n’hi ha unes que destaquen especialment per la seva representació de la solitud, de la sensació d’aïllament, de ciutats buides amb tal escassedat d’habitants que semblen fantasmes: són les obres d’Edward Hopper.

El nom de Hopper, però, no es limita a la seva importància com a pintor sinó que ha tingut una importància cabdal per al món del cinema, motiu pel qual ens ha agradat especialment la proposta del Museu Thyssen-Bornemisza d’oferir un curs online i gratuït sobre la influència de Hopper en el cinema a través de 13 conferències que es poden veure en l’ordre que vulguis i al teu ritme.

https://www.educathyssen.org/centro-estudios/curso-online-edward-hopper-cine-vida-moderna

Com a prova de la fascinació que Hopper segueix exercint en els cineastes, val la pena veure també aquest tràiler sobre les microficcions que el director alemany Wim Wenders ha creat a partir de les obres de Hopper per a una exposició dedicada especialment als paisatges de Hopper (no tan coneguts com les escenes de la vida quotidiana) que es podrà visitar a la Fundació Beyeler de Basilea, Suïssa, fins a finals de juny del 2020.

La influència de Hopper no es limita al cinema sinó que s’estén també al món de la música, on val la pena recordar l’àlbum del músic, cantant i compositor californià Tom Waits Nighthwaks at the Diner de 1975 inspirat en el quadre Nighthawks del 1942, que ha esdevingut una de les icones de l’art del segle XX.

Ver las imágenes de origen

Si bé no sorprèn la seva influència en la cultura popular dels Estats Units, la seva rellevància dins el món occidental té un exemple destacat en l’obra del poeta Ernest Farrès, que va escriure una col·lecció de 51 poemes en català sota el títol Edward Hopper, dedicat cadascun a una obra del pintor i publicat el 2006 per Viena Edicions, o el llibre Paisatges de Hopper, publicat per l’escriptor i dramaturg Jordi Coca a Edicions Ensiola el 2008.

Però qui va ser aquest pintor que manté la seva influència en la nostra cultura i que ha sabut plasmar totes aquestes situacions que ara ens semblen tan properes i actuals?

Edward Hopper va néixer el 1882 a la localitat de Nyack, a l’estat de Nova York, i va morir al 1967 a la ciutat que va immortalitzar en molts dels seus quadres, Nova York. El jove Hopper va créixer a una família benestant que va encoratjar les seves inclinacions artístiques; a les seves obres d’adolescent ja hi predominen els estudis sobre la llum i la penombra que van acompanyar-lo al llarg de la seva carrera. Hopper va iniciar els seus estudis artístics per correspondència abans de traslladar-se a l’Escola d’Art i Disseny de Nova York el 1899, on hi va estudiar durant sis anys i es va formar com a il·lustrador. Amb els seus viatges a Europa a partir de 1906 va entrar en contacte amb autors postimpressionistes i va ser testimoni directe de la gestació de les primeres avantguardes. No obstant això, el pintor es va decantar per un estil realista on s’hi troba certa influència de Courbet i Manet, tot i que el seu estil va mantenir una coherència i continuïtat considerables al llarg d’una època tan variable i canviant com va ser l’art del segle XX.

Hopper va crear imatges inoblidables de la vida diària imbuïdes d’una força dramàtica subjacent gràcies als seus colors vius per plasmar escenes fredes d’aïllament i introspecció protagonitzades per personatges alienats i solitaris a habitacions, bars, cafeteries o hotels que representen la societat americana de la primera meitat del segle XX, però que han trobat un ressò en la situació de confinament actual. A través de la manipulació extraordinària de l’espai i la llum, les obres de Hopper oscil·len entre el que de vegades sembla una vida teatralitzada i imatges que desprenen una familiaritat, a voltes, sorprenent.

La institució museística que compta amb el nombre més gran d’obres de Hopper arreu del món és el Whitney Museum of American Art de Nova York (www.whitney.org), la col·lecció del qual inclou no només olis i aquarel·les sinó dibuixos i esbossos que feia com a preparació de les seves obres.

Potser ens aquests moments ens ha estat més fàcil identificar-nos amb els personatges de les seves obres i entendre-les una mica millor per acabar pensant: “Tots som un quadre de Hopper”, tal com diu aquest vídeo de France Tv Arts dedicat a l’artista que ofereix un paral·lelisme entre les seves obres i la situació de confinament.

Edward Hopper, peintre de la solitude

Peintre de la mélancolie, Edward Hopper habite le silence et la solitude comme personne.

Publicada por France tv arts en Viernes, 10 de abril de 2020

Comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *